Les costes de l'illa foren en temps passat terres insegures i llosc de malviure. Des de la punta de Formentor a les cales de Sant Telm, des del Cap Blanc als esperons d'Artà, qualsevol indret acabava per ser moratiu, quan la mar era propicia per al desembarc. Aleshores, centenars de moros armats - llops rapissers - posaven el peu sobre l'illa, un cop a Pollença, una altra vegada a Sóller, d'altres a Andratx, a Santanyí, o a S'Allapassa, dins la marina de LLucmajor..., i envestien les cases de les possessions, entraven als pobles i s'emportaven tot quanr trobaven de valor: les joies i el blat, la roba blanca i els animals. Sovint, les persones, jovencells i al-lotes sobretot, que valien bons rescats dins les presons d'Alger. De vegades, la gent fugia esmaperduda, terra endins, només de sentir tocar senyal de moros. D'altres, es refugiaven en les torres de defensa, engaltat el fusell, o es formaven concentracions de tropes. Cadascú hi acudia amb l'arma que tenia més avinent un trabuc, una falç, una forca, un garrot d'ullastre, disposat a defensar el seu pam de terra, el seu tros de casa, la seva particular hisenda.L'antiga história de les villes de Sa Marina és plena de belles, rústegues, exemplars epopeies casolanes. També, de vells herois revestits de llegenda: homes i dones que el poble ha tingut per valents i ha venerat durant segles pel seu heroisme i la seva coratgia. Tampoc no se n'alliberaren les cases de Lluc de l'envestida dels lladres de mar. Sovint desembarcaven a Sa Calobra, enfilaven el torrent de Pareis i s'amagaven entre les penyes a punt per a afuar-se secretament, quan la gent era al llit. Per tres vegades arribaren al clot d'Albarca, no gaire lluny de la Santa Casa. Tres-cents moros es llançaren sobre les cases de la possessió, el dia de Sant Mateu de l'any 1569 i encátivaren dotze persones. Quan just anaven per agafar un home que havia nom en Pere Martorell, i tenint-se ja per esclau, tant com els altres, en veure que era tan gran l'exèrcit de moros que l'atacava, invocà Nostra Dona Santa Maria i començà a defensar-se només amb mitja llança que tenia, fins que aconseguí saltar una paret i escapar-se sense dany ni ferides del combat. Per Juny de 1663, el dia de Sant Joan el Baptista, després de vespres, quaranta moros es disposaren a envestir la casa de Santa Maria. No hi havia gairebé ningú, en aquela hora, excepte dos col-legials i un criat, car els altres havien acudit al festeig d'unes noces, en una possessió de muntanya. Quan aquells tres homes tingueren notícia que els moros pujaven cap a Lluc, perqué un grapat de dones havien vingut fins aquell punt cercant refugi, es disposaren a tocar les campanes i barraren la porta amb pany y clau. Imploraren l'auxili de Nostra Dona i l'obtingueren. Un d'aquells col-legials guaità per la finestra i va veure dos joves prop del portal que vetllaven l'arribada dels moros. Portaven una espasa dins les mans i anaven vestits amb túniques de seda, transparent i lluminosa. Entraren per la plaça dels LLadoners, els moros. Tot d'una iniciaren la defensa, els joves guardians, esmolada l'espasa i el cor ardit. El combat va ser breu, car recularen tot d'una, aquells lladres, i fugiren depressa, abans que ningú vingués a tallar el camí de la mar. Quan arribà la gent armada, ningú no els va conèixer, aquells dos joves. Tampoc, ningú no va saber per on havien descomparegut, ni qui eren. Volgueren creure que potser eren dos àngels. Dos àngels invictes que el cel havia enviat per a que defensassin la casa de Nostra Dona.
