La Filosa de la Mare de Déu

domingo, 5 de octubre de 2008

El camí vell de Lluc, com una serpentina que s'allarga entre roques, volteja dins la vall entre pinades. Les muntanyes, clivellades pel degotall de tantes pluges, s'aixequen sobergues. Adesiara, dins la mica de terra d'una encletxa, hi creix un pinotell, un ullastre, potser una alzina venturera. El camí vell de Lluc es revincla pels cingels. Cada indret té un nom: les fondalades i els colls, els penyals i les crestes, les fontanelles i els torrents. Els vells pelegrins coneixen els noms dels llocs per on passaven. Com si fos un rosari, seguien punt per punt totes les llàgrimes que la memòria del poble havia marcat. Els noms passaven d'una boca a les altres:
-Mira: aquella és la penya d'en Pelluc.

-El puig que tenim davant, qualsevol diria que ens vol aturar el pas, és el de n'Escuder.

-I aquella cresta,la del puig de n'Alí.

-Aviat, doncs, veurem el Cavall Bernat.

-El cavall Bernat? Observar'l quasi ran del cami. Hi ha qui li diu la Filosa de la Mare de Déu.

-La Filosa de la Mare de Déu, per què?

-Diuen que la Verge acudeix, de vegades, per aquesta vall a pasturar les ovelles... Mentre el bestiar menja, ella fila.

-Què fila?

-Potser un fil tan llarg com la vida dels homes.

D'hivern, porta una pellissa damunt el gipó per no passar fred i un capell de palma... Mai ningú no l'ha vista, emperó.

-Ningú no l'ha vista? ¿Per què?

-Diuen que en sentir trepig s'amaga tot d'una en una cova del puig de n'Escuder. Tan depressa s'amaga, que deixa la filosa defora del coval. La filosa - cal desfressar-la - es converteix de prompte en un rocam punxagut, tot de flors boscanes.

-I quan la gent ha passat...?

-Torna a sortir, la pastora, i reemprèn la filada de bell nou, mentre les ovelles pasturen per les marjades.

-Però, què fila? Un fil tan llarg com...?

-Un fil de boira tendra, transparent com de vidre, lluminós ¿qui sap? com un somni.

El camí vell de Lluc s'enfila per la muntanya i voreja els abismes. Cada lloc té un nom, cada indret és un punt obert inesperadament a la imaginació.